EXPOSICIONS TEMPORALS - Exposicions anteriors

Sarcòfags de l’antic Egipte. Jardiners d’Amon a la Vall de les Reines

DEL 13 MARÇ
AL 30 SEPTEMBRE 2008

PRORROGADA

Cartell promocional de l'exposició de sarcòfags

UN DESCOBRIMENT EXTRAORDINARI

L’any 1903 es va produir un descobriment extraordinari a la Vall de les Reines: dues tombes ricament decorades, repletes de sarcòfags i mòmies. Es tractava de les tombes dels prínceps Khaemuaset i Setherjepeshef, fills del faraó Ramsès III (dinastia XX). Aquesta troballa fou possible gràcies a la Missió italiana dirigida per l’arqueòleg Ernesto Schiaparelli. Ambdues tombes havien estat construïdes cap a 1170 aC, saquejades en el decurs dels tres segles següents, i reutilitzades com a cementiri col·lectiu a partir de l’any 800 aC. Es pogueren recuperar 17 sarcòfags complets i 25 caixes, tapes i fragments de sarcòfag. Tanmateix, s’ha pogut documentar que alguns d’ells vàren pertànyer a una família de jardiners que assoliren el càrrec de “Cultivadors de lotus del temple d’Amon”, ja que al recinte sagrat de Karnak s’hi cultivava aquesta flor amb la finalitat d’emprar-la per a retre culte a la divinitat. A excepció de sis sarcòfags sencers, la resta foren dipositats al Museu Egipci de Torí, del qual Schiaparelli n’era conservador. Una part significativa d’aquest impressionant conjunt s’exhibeix, per primera vegada, al Museu Egipci de Barcelona.

Amb el patrocini de:                 Amb la col·laboració de:

Logo del MIBAC
Logo Constructora San José
Logo de Derby Hotels

DADES D'INTERÈS

SEU DE L'EXPOSICIÓ:
  • FUNDACIÓ ARQUEOLÒGICA CLOS
  • MUSEU EGIPCI DE BARCELONA
  • València, 284. E-08007 Barcelona
  • Tel. (34) 93 488 01 88 · Fax. (34) 93 487 80 60
  • www.museuegipci.com
TRANSPORTS:
  • Metro: L2, L3 i L4. Passeig de Gràcia. L1 Plaça Catalunya. L5 Diagonal.
  • Bus: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 39, 43, 44, 45, 47 i Tomb Bus.
  • Renfe: Passeig de Gràcia o Plaça Catalunya.
  • FGC: Provença o Plaça Catalunya.
HORARI D'EXPOSICIÓ I MUSEU:

De dilluns a dissabtes de 10h a 20h sense interrupció. Diumenges de 10h a 14h.

Els dies 25, 26 de desembre i 1 de gener, tancat.

El Museu ofereix visites comentades a la col·lecció permanent els dissabtes a les 11h (català) i a les 17h (castellà) incloses en el preu de l'entrada

Visites concertades per a grups amb inscripció prèvia al 93 488 01 88 o visites@museuegipci.com

VISITES GUIADES A L’EXPOSICIÓ TEMPORAL:

El segon i quart divendres de cada mes a les 18 h (amb el preu de l’entrada, visita gratuïta).

PREUS:

Entrada adults: 11 €
Entrada reduïda (estudiants i tercera edat): 8€
Grups: Preus especials per visites guiades i tallers. Pregunteu a les nostres oficines.

El preu d’aquesta entrada permet visitar la col·lecció permanent i l’exposició temporal.

ACTIVITATS INFANTILS
  • Visita guiada a l’exposició i taller. Segon i quart diumenge de cada mes.
  • Horari: de 11 a 13 h.
  • Preu: 15€.
CURS DE FORMACIÓ: “ATAÚDES Y SARCÓFAGOS FARAÓNICOS”
  • Prof. Luis Manuel Gonzálvez, conservador del Museu Egipci de Barcelona.
  • Tots els dimarts del 27 de maig al 17 de juny. De 19,45 a 21,15 h.

Per a més informació, es poden dirigir a les nostres oficines.

DESENVOLUPAMENT EXPOSITIU:

ELS “MILIONS D’ANYS” DELS SARCÒFAGS PINTATS

En el cicle etern de la vida, els “milions d’anys” dels antics egipcis, tot estava subjecte al canvi, inclosa la mort. Una de les formes de vida eterna era el sarcòfag, darrera llar d’eternitat d’un cos humà. El difunt era dipositat al seu interior, protegit pels tractaments que li havien practicat, impregnat d’olis, perfumat amb ungüents olorosos i embenat per tal de mantenir la seva integritat. Així, a través de mil.lenis, amb la serenitat d’aquell que mira l’eternitat de la vida, rostres i colors han arribat fins a nosaltres amb la bellesa del seu món diví i terrenal. A les tombes de Khaemuaset i Setherkhepeshef van ser recuperats disset sarcòfags complets i vint-i-cinc caixes, tapes o fragments de sarcòfag. D’aquest impressionant conjunt, a excepció de sis peces completes, la resta va ingressar a la col·lecció del Museu Egipci de Torí.

JARDINERS D’AMON A LA VALL DE LES REINES

L’estudi dels textos jeroglífics redactats sobre els sarcòfags ha permès conèixer bona part de la història dels seus propietaris: noms, títols i vincles de parentiu. Així, s’han determinat fins a cinc generacions d’una nissaga familiar que, durant un segle, van reutilitzar les tombes principesques. Es tracta d’una família que va prosperar gràcies al fet que molts dels seus membres ocuparen el càrrec de “Cultivadors de lotus del temple d’Amon”. És el cas del personatge que duu per nom Hàrua I (la mòmia del qual ha estat recentment restaurada i que s’exhibeix per primera vegada en aquesta exposició), qui fou “Jardiner d’Amon”, tal com havia estat el seu pare, i també com van ser el seu cunyat i els seus dos nebots.

L’ESPAI PROTECTOR DE LA VIDA ETERNA

Com més textos jeroglífics i representacions divines es disposessin a la superfície del sarcòfag, millor es complia la seva funció protectora envers el difunt. Per suposat, aquesta capacitat podia incrementar-se si es disposava més d’un sarcòfag per contenir la mòmia. D’un jardiner d’Amon anomenat Mentuirdis, s’exposen la caixa del sarcòfag exterior, el sarcòfag central i el sarcòfag interior; un impressionant conjunt on es distingeixen la majoria d’elements iconogràfics emprats durant aquesta època: rostre del difunt, perruca tripartita, barba postissa i el gran collaret usekh dominen la part frontal de les tapes; sobre el cap i a la base acostumen a representar-se discos solars que apareixen i s’amaguen a l’horitzó; i al seu interior, divinitats protectores de grans dimensions, especialment Ptah-Sokar-Osiris, Nut, Isis, Neftis o la deessa d’Occident.

EL LOTUS I EL BLAU: UNA FLOR I UN COLOR PER A L’ETERNITAT

S’ha pogut documentar àmpliament l’existència de jardins vinculats al temple d’Amon de Karnak, tant a l’interior com pels voltants del recinte sagrat. La seva finalitat era permetre cultivar plantes dedicades al culte del déu, entre les quals el lotus hi jugava un paper destacat. La flor del lotus blau es tanca i es submergeix sota l’aigua durant la nit, per tornar-se a obrir a l’endemà i aflorar novament a la superfície. Per aquest motiu, els egipcis la van associar al sol, que també mor i neix cada dia, i més concretament al concepte de renovació de la vida. Una càrrega simbòlica tan significativa justifica que, en nombrosos objectes i representacions, aparegui el motiu del lotus, moltes vegades pintat o relacionat amb el color blau. Aquest és el mateix color de dos altres elements que també evoquen els conceptes de vida i renaixement: el cel i les aigües primordials. El primer, llar de l’eternitat dels éssers divins; les segones, escenari de la primigènia manifestació divina. Déus i homes van aspirar l’olorós i relaxant perfum de la flor de lotus, tot esperant poder potenciar la seva capacitat de renovació i, per tant, de supervivència.

FOTOGRAFIES EXHIBIDES A L'EXPOSICIÓ

Veure Exposicions Anteriors