EXPOSICIONS TEMPORALS - Exposicions anteriors

La mirada de Nefertiti

DEL 19 DE FEBRER
AL 27 D'ABRIL DE 2003

Cartell promocional de l'exposició La mirada de Nefertiti

Una visió molt particular

La mirada de Nefertiti. Fotografies de Grazia Eminente, és una exposició fotogràfica centrada en la figura de Nefertiti i Akhenaton, dos personatges cabdals en la història de l'antic Egipte.

Amb ells, com a eix central, podrem recórrer, l'antic Egipte i l'Egipte actual a través de la visió molt particular d'aquesta fotògrafa italiana.

Jordi Clos i Llombart
President de la Fundació Arqueològica Clos i Museu Egipci de Barcelona

Nefertiti i Akhenaton

Akhenaton, juntament amb la seva esposa Nefertiti canviaren radicalment la història d'Egipte. Conegut inicialment com Amenhotep IV, el "faraó heretge" es decantà cap a la figura del déu solar Aton. Als 6 anys de regnat, en honor a la citada divinitat, es féu anomenar Akhenaton. La seva nova religió va ser la primera de la història en retre culte a un sol déu. Creà una ciutat nova, Akhetaton, a Tell el-Amarna. Allí, l'art florí creant nous i originals estils.

Les representacions del seu enigmàtic rostre, de trets exageradament allargats, i l'estranya complexió del seu cos , ha fet especular als especialistes sobre la possibilitat que patís algun tipus de patologia. Aquesta fou l'exòtica mescla de misteri i bellesa que les sis filles de la parella Akhenaton - Nefertiti heredaren dels seus progenitors.

Un altre enigma envolta els seus descendents: Qui era Smenkhare, el sucessor d'Akhenaton? Quins llaços sentimentals i familiars els lligaven? Era Tutankhamon, el faraó següent a Smenkhare, a més del seu gendre, fill d'Akhenaton? Què hi passà a Akhetaton abans de ser arrassada? Quina estranya fatalitat féu que morissin, una darrera l'altra, les estimades filles de la parella reial?

Aquestes són algunes de les preguntes sense resposta que s'amaguen darrera l'eterna mirada de Nefertiti.

UNA SOLA FOTOGRAFIA

Quan jo era jove volia pintar. Els meus mestres m'animaven, pensant potser que tenia dots per a fer-ho. M'agradava tacar-me les mans, em divertia i em satisfeia immensament.

Però als 20 anys vaig decidir acabar: els meus ídols eren massa grans: ¡ la concurrència era despietada i inabastable !

La meva travessia del desert durà anys i anys. Quan vaig resorgir de les meves cendres, els meus coneixements, més que il.luminar-me, m'havien confós encara més si pot. No tenia les idees clares de què i com fer. Així fou quan em vaig trobar amb una màquina fotogràfica a la mà, però enlloc de simplificar la meva tasca, vaig complicar-la.

Després de les fotos berlineses de Nefertiti i de Kreuzberg (1974), que constitueixen l'essencial del meu primer treball nascut per casualitat, i més tard exposades a diverses galeries i museus europeus, em vaig obligar de nou a una hivernació.

No sé dir quan la meva màquina es va posar en marxa de nou, però no puc dissociar aquest fet d'una conversa amb Gisèle Freund durant la qual ella m'explicà que Cartier-Bresson, davant de les seves fotografies en una gran retrospectiva en un museu, li preguntà quantes de les seves fotos salvaria. Gisèle Freund li contestà que una de sola, i que una servia per justificar el treball de tota una vida.

Vaig començar a reflexionar...

El nostre subconscient, la nostra memòria, és una computadora de sorolls, paraules, olors, sabors i sobretot imatges. Abans de l'invenció de la fotografia, la nostra imaginació en la recerca de visualitzar el passat fa referència únicament a la pintura, a l'escultura, etc. Avui en dia no es pot dissociar esdeveniments, persones, segons pensats i robats de la realitat quotidiana sense reflexionar sobre l'instant màgic en el qual algú ha premut un botó per retenir allò que no es repetiria mai més.

Crec, doncs, que la utopia de qualsevol fotògraf consisteix en aquella instantània inoblidable que només ell ha pogut revelar en aquell particular moment. Aquella "sola foto" amb la qual farà vibrar a algú i per la cual, potser, serà recordat.

Grazia Eminente - www.graziaeminente.com

Grazia Eminente

Grazia Eminente se encara con Nefertiti y la observa con la obsesión apasionada con la que se agarra a un espejismo quien se halla extraviado en tierra de nadie. En este monólogo de ensueño. Cargado de alucinantes reflejos, luces y sombras cambiantes, todas las miradas son pocas. La mira fijamente de frente y descubre, en la parte oriental de su cara, un ojo excavado y el lóbulo superior de la oreja partido, como una protesta cargada de vida ante el celo excesivo de la simetría occidental. No en balde los estragos corporales son los privilegios que se permite la realeza en el exilio. Por lo demás, esta princesa está tuerta como la fotógrafa que dispara su máquina cierra un ojo, en vistas a facilitar un diálogo imaginativo. Pero hay otras miradas: la mira bien de soslayo, de espaldas y de perfil, la rodea toda para no perder ni un solo detalle, para captar todos y cada una de sus reflejos. Hallada como en un espejismo, hay, no obstante, una mirada prodigiosa, que capta el reflejo de Nefertiti en el cristal, como abstraída por el encantamiento de su propia belleza reduplicada. Una mujer extraviada, que se encuentra encerrada en una urna de cristal, más que un Narciso se comporta como una Venus mirándose al espejo, que trastueca mágicamente las perspectivas y dejan en suspenso el sentido de las miradas, el quién mira a quién, si Grazia Eminente a Nefertiti o Nefertiti a Grazia Eminente, puros juegos especulares.

Francisco Calvo Serraller

DADES D'INTERÈS

SEU DE L'EXPOSICIÓ:
  • FUNDACIÓ ARQUEOLÒGICA CLOS
  • MUSEU EGIPCI DE BARCELONA
  • València, 284. E-08007 Barcelona
  • Tel. (34) 93 488 01 88 · Fax. (34) 93 487 80 60
  • www.museuegipci.com
TRANSPORTS:
  • Metro: L2, L3 i L4. Passeig de Gràcia. L1 Plaça Catalunya. L5 Diagonal.
  • Bus: 7, 16, 17, 20, 22, 24, 28, 39, 43, 44, 45, 47 i Tomb Bus.
  • Renfe: Passeig de Gràcia o Plaça Catalunya.
  • FGC: Provença o Plaça Catalunya.

Veure Exposicions Anteriors