Al llarg de tot el primer mil·lenni aC, els intercanvis de llarga distància a través de la península Aràbiga es feren cada cop més habituals. La Bíblia recorda com la bellíssima reina sabea, Makeda, va visitar el rei Salomó a Jerusalem, segurament, per establir un pacte que regulés les relacions comercials entre ambdós estats. Doncs, en aquells temps, Saba monopolitzava la producció d’encens i mirra. Els sabeus eren els únics a conèixer la ubicació exacta dels camps de conreu, però els autors antics van arribar a conèixer gran nombre de detalls sobre el procés de producció, la ruta de comercialització, el rol jugat per les caravanes de camells i, fins i tot, van estimar el benefici net obtingut per camell en 615 denaris (això és, 2,4 tones de plata). Amb la decadència de Jerusalem i Saba, foren els nabateus els qui van prendre la iniciativa comercial en una ruta que començava en el sudoest d’Aràbia i acabava al Siq de Petra.